Resistències a un model energètic que devora el territori   Leave a comment

Un resum de les Jornades Territori i Energia
(Barcelona, 5 de març 2011)
per Energia i Territori
https://energiaiterritori.wordpress.com

La jornada l´obriren tres conferències introductòries sobre les conseqüències econòmiques i ambientals d´aquest model corporatiu addicte als combustibles fòssils i nuclears.
Enric Tello, de la Universitat de Barcelona i Ecologistes en Acció, presentà els comportaments sinèrgics entre els fluxos d´energia i el funcionament ecològic dels paisatges culturals. Entenent el paissatge com una matriu on es produeix el metabolisme socio-ecològic, argumentà que a Catalunya, malgrat la superfície forestal ha crescut amb l´abandonament rural, la pèrdua de mosaics agroforestals dificulta la conservació de la biodiversitat. A més, l´estesa d´una xarxa de transport que urbanitza el paisatge i esquartera el territori, impedeix la conservació de les espècies per l´efecte barrera que produeixen les vies de comunicació. “ La responsabilitat no és exclusiva de les grans conurbacions”- enfatitzà – “ també ho és de les comarques que pugnen per la construcció de més carreteres”.

Marcel Coderch , de la UPC i col.laborador del portal crisis energètica, assegurà que, malgrat l´ocultament institucional, la transició energètica ja ha començat. De fet, l´Agència Internacional de l´Energia ja va situar l´any passat el peak oil, o zènit de la producció mundial de petroli, l´any 2006.
Davant de la conseqüent reducció de disponibilitat energpetica, els lobbies nuclears contra-ataquen amb tàctiques de dubtosa credibilitat. Més enllà de que aquesta indústria perpetra una inqüestionable injustícia ambiental i intergeneracional, Coderch, recalcà el sotrac tècnic que atravessa l´energia nuclear avui: les centrals s´han de jubilar i els residus no saben on posar-los.
Per això, l´ imminent postergament de la data de caducitat d´aquestes centrals hauria de tenir responsables civils i penals d´aquesta decisió. Si no són els gobernants, hauràn de ser els directius del Consejo de Seguridad Nacional. En cas contrari, la societat s´exposaria a la coneguda pràctica de tirar la pedra i amagar la mà. En comptes de pedres, tones d´urani radioactiu.

Jordi Ortega, de la Universidad Carlos III i Ecologistes en Acció, repassà – gràfica en mà – les dades de la manipulació del model inflaccionista de preus i les paradoxes d´un mercat elèctric liberal.litzat en la teoria, monopolitzat a la pràctica per les corporacions energètiques que es lucren de subvencions estatals milionàries mentre castiguen als consumidors de llurs polítiques insostenibles.

La jornada es dividí en tres blocs d´exposició de grups de defensa del territori que resisteixen o han resistit a la imposició de mega-infraestructures tant poc acceptades per la població local com molt utilitàries pel lucre privat dels promotors.

BLOC TRANSPORTS

Al bloc de transports, membres de la Campanya contra el Quart Cinturó exposaren arguments d´una campanya, que té 20 anys de vida i 270 entitats adherides, per evitar que municipis com Vilafranca del Penedès, Sant Celoni, Viladecavalls, Terrassa,Sabadell, Granollers,Cardedeu i Llinars del Vallès entre d´altres quedin estrangulats per una autovia.

En aquests anys la Campanya Contra el Quart Cinturó ha presentat arguments que haurien de permetre avançar en la definició d’un nou model de mobilitat i d’un model territorial que faci possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans del Vallès.
Les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès han patit les conseqüències d’un planejament territorial amb visió barcelonina, que ha provocat que es menystingués el fort impacte i la gran pèrdua de qualitat que suposaria la construcció del Quart Cinturó.
Aquestes comarques mantenen, encara avui, un notable patrimoni cultural i natural que és el principal llegat per a les generacions futures. Qualsevol actuació ha de tenir en compte els
impactes induïts futurs que potencia. La transformació que comportaria el Quart Cinturó degradaria irreversiblement i faria totalment insostenibles unes comarques que encara conserven uns valors ecològics i paisatgístics molt importants.

Hi ha deficiència d´infraestructures? Sí però de transport públic,
La Campanya Contra El Quart Cinturó defensa la conservació dels espais agrícoles i naturals, mantenint-ne la connectivitat tot formant una xarxa i proposen la creació d´un Parc Agrícola del Vallès. En lloc de la dispersió urbana actual, aposta per sistemes urbans compactes i complexos, amb un ús racional del sòl i una xarxa secundària de carreteres millorades on es prioritzi el transport públic.

La Plataforma de Promoció del Transprot Públic , representava com a un dels seus col.lectius fundadors, a la Plataforma Diagonal per Tothom. La PTP defensà la recuperació del tramvia com un transport públic veritablement alternatiu al cotxe. Des del primer tren de Barcelona a Mataró (1848), passant pel primer tramvia de sang, amb cavalls (1872), Barcelona visqué un segle de glòria per aquest transport. Als anys cinquanta, Barcelona era la tercera ciutat tramviària del món. Però la invasió del cotxe privat als carrers de la ciutat, i la conseqüent congestió que provocaven a les línies del tramvia, posaren aquest transport en crisi. L´any 1971 es tanca el darrer circuit de tranvia i no serà fins al 2003 i 2004 que s´inauguren els Trambaix i Trambesòs, amb uns trajectes encara avui desconectats del sistemes de transport públic, deixant al centre de Barcelona sense tranvia per capricis de la infrapolítica municipal.
Segons la PTP, el tramvia és un mitjà ideal per descongestionar la ciutat de cotxes i restringir el seu espai. A diferència del metro, un sistema de transport car de construir i mantenir – 100 milions d´euros de dèficit anual – el tranvia és 10 vegades més barat i alliberaria l´espai públic de la privatització “de facto” que fan els cotxes amb els carrers de Barcelona.

BLOC ELÈCTRIQUES

Joves de la comarca de la Terra Alta van criticar la massificació eòlica com un procès d´industrialitzar les muntanyes per a benefici de les corporacions energètiques. Davant la colonització del paisatge, els pobles afectats s´han coordinat en l´àmbit locat per oposar-se a aquest procès. Avui, polígons industrials amb siluetes de pales giratòries han florit per les carenes de les Terres de l´Ebre, el sud de Tarragona i Lleida. Aquestes regions concentren el 60% de les centrals eòliques de Catalunya. Es repeteixen els cànons centralistes de transferir a les comarques despoblades la funció de produir kilowats que no consumiran. Caldrà doncs, l´estesa de cablejat i torres d´alta tensió per a conduir l´electricitat a ciutats llunyanes.
Una trampa legal facilita la massificació eòlica: es redacten petits projectes de generació – per sota de 50 megawatts – per evitar tràmits estatals. Després s´ajunten varis projectes per conformar autèntics polígons eòlics, els que avui pentinen el paisatge meridional de Catalunya. En nom de l´interès general de la població, s´expropia als pagesos les seves terres per a què empreses transnacionals es lucrin abocant més Kilowatts al mercat. Amb quatre o cinc anys amortitzen la inversió.
D´alternativa proposen la microgeneració descentralitzada amb panells fotovoltaics seguint l´exemple alemany, on el 90% de la potència instal.lada està sobre teulades i sòls urbans. Gràcies a una valenta legislació, la majoria d´aquestes iniciatives reposa en mans de la gent, que han format cooperatives locals de generació elèctrica. En canvi a l´Estat Espanyol, el 98% dels panells d´energia fotovoltaica estàn sobre la superfície terrestre, urbanitzant el sòl agrícola i restant-li el valor ecològic o productiu.

El veterà Centre d´Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) criticà la incineració de residus com una presumida forma de valoritzar-los. De fet hi ha un pesat lobby, la Associació Catalana per la Valorització Energètica dels Residus Sòlids Urbans (ACEVERSU), que promou la incineració a les instàncies polítiques per a que les institucions apostin per aquesta contaminant forma de gesitonar la brossa urbana. Però el consens científic sobre els perills a la salut de la incineració són inqüestionables. Per al CEPA, s´han de posar en marxa polítiques serioses de reducció dels residus urbans complementades amb un reciclatge rigurós de tota la brossa. Davant els arguments dels defensors de la incineració, que jugen amb xifres porcentuals de la proporció que alguns països suposadament més ecològics incineren, el CEPA argumenta que són els països que més generen residus els que més incineren. Per tant, calen polítiques de reducció de socarrel i no esperar que les empreses constructores, que han punxat venent pisos, busquin ara negoci en generar kilowatts cremant plàstic i paper.

La Coordinadora Anticementiri nuclear de Catalunya (CANC) , es fundà l´any 2006 mesos després que ENRESA aprovés la creació d´un cementiri de residus nuclears. Aquesta infrestructura, de grans dimensions (100 x 70 m.) emmagatzemaria tots els combustibles usats per totes les centrals nuclears que funcionen a l´estat. 7.000 tones de residus radioactius d´alta intensitat amb activitat radioactiva per als propers 250.000 anys. Els esforços d´aquesta plataforma es centren no només a rebutjar l´emplaçament a Catalunya, sinó l´existència d´aquest projecte i la continuitat de l´energia nuclear.
Existeixen alternatives energètiques que faciliten un canvi de model. L´ajornament de la caducitat de les centrals, respòn a motius estrictament econòmics: un cop amortitzats – amb diners públics i taxes als consumidors – les despeses de construcció, les centrals nuclears suposen , per a les companyies elèctriques, una màquina de fer diners.

BLOC HIDROCARBURS
La nocivitat de les externalitats de la indústria petroliera, fou esbossada pel col.lectiu Repsolmata amb un repàs dels accidents i fuites que ha patit les costes tarragonines durant la darrera dècada. Els vessaments d´hidrocarburs al mar són la regla i no pas l´excepció en un context de transit continu de vaixells petroliers que descarreguen el cru i renten els dipòsits a alta mar. Repsol-YPF és una corporació que es beneficia especialment d´un escenari d´impunitat i servilisme de les autoritats públiques cooptades. Tot i que vàries denúncies civils i penals planen sobre la companyia pels darrers episodis de contaminació, aquesta s´espolsa responsabilitats recolzada per una administració submissa i una justícia lenta i poc valenta.

Greenpeace, presentà els plans d´aquesta companyia d´explotar petroli en aigües profundes amb els nous camps Lubina i Montonazo. Amb una columna d´aigua de 666 i 736 metres respectivament, l´estimada producció de menys de 4.000 barrils per dia durant només 7 anys, arrisquen molt per massa poc, si tenim en compte que a l´estat Espanyol es consumeixen 5 milions de barrils diaris.
L´organització ecologista aposta per la Declaratòria d´Impacte Ambiental negativa per a aquests pous i iniciar una revolució energètica del transport, combinant reduccions de la demanda energètica, eficiència i transport públic massiu.

La Plataforma Cel Net, formada per joves de pobles afectats per la petroquímica de Tarragona, denunciaren el silenci informatiu sobre la contaminació atmosfèrica. Silenci que s´està començant a trencar a partir de la publicació d´un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre els compostos químics detectats a l´aire en els habituals episodis de males olors al Camp de Tarragona.

La Plataforma Salvem lo Territori exposà el conflicte de la central tèrmica de Mequinensa. Ubicada a la frontera d´Aragó i Catalunya, en una zona despoblada, la central aprofitaria el lignit, carbó molt contaminant, d´una mina propera per produir electricitat per al mercat elèctric. La particularitat fluvial del riu Ebre en aquesta zona, coneguda com aiguabarreig, alberga una zona humida d´alt valor ecològic per l´altíssima presència d´aus migratòries. A part, el vent dominant arrossegaria la ploma de contaminació cap al Delta de l´Ebre.

Recordant les lluites d´un passat proper, un membre de la Platafora de Defensa del Territori de la Ribera d´Ebre, repassà les tàctiques de coerció de la llibertat d´expressió a Mòra d´Ebre quan fa una dècada es volia imposar l´emplaçament d´una planta de cicle combinat de la transnacional ENRON.

BLOC ALTERNATIVES
La cooperativa Som Energia, nascuda l’any 2010 a Girona, va presentar-se com una alternativa pràctica per accelerar la transició cap a un nou model energètic. Els seus objectius són generar una demanda d´energia renovable, promoure l´acceptació de l´energia renovable i recolzar un moviment social que recolzi aquesta transició. La cooperativa, es dedica a generar i comercialitzar energia solar i eòlica a petita escala. També el grup gironí IAEDEN presentà un projecte d´implantació de plans micro-eòlics.
El grup Recerca i Decreixement va presentar el marc teòric d´una opció que treballa per decréixer els nivells de producció i consum a través d´un canvi de societat que aspira la sostenibilitat i la qualitat de vida a partir de la simplicitat voluntària i la transformació de les institucions i l´activitat productiva.

ESTRATÈGIES

Diferents intervencions apuntaren alguns temes no tractats a les jornades com les infraestructures de transport de passatgers i mercaderies (port, aerorport, CIMs), o els problemes que enfronten els diferents grups que lluiten per la defensa del territori. S´expressà un sentiment comú d´enxarxar-se per a seguir alimentant de coneixement les diferents lluites i poder practicar el suport mutu entre les diferents organitzacions. També s´apuntà la possibilitat de redactar un Pla Energètic Alternatiu de Catalunya. S´ha creat una llista de correus per seguir en contacte i al blog de les jornades s´aniràn penjant informacions que els grups enviin.

ACCIÓ
La jornada acabà amb una cassolada a les oficines comercials d´Endesa amb lectura del manifest i la sinèrgia del grup maputxe Peuma Trawun, que van denunciar el colonialisme d´aquesta companyia a la Patagona xilena.

Advertisements

Posted April 9, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized

COMUNICADO POR UNA TRANSFORMACIÓN URGENTE DEL MODELO ENERGÉTICO NUCLEAR Y FÓSIL   Leave a comment


DADO QUE:

Cada vez es más difícil negar los impactos del declive mundial de las reservas de hidrocarburos sobre las economías adictos a estos combustibles, como la nuestra.

Cada vez es más evidente que las economías de los países del Norte tienen un nivel de consumo y producción demasiada alto y este hecho se expresa claramente en la crisis energética.

Ya nadie duda de la responsabilidad de las emisiones deliberadas de CO2 que han transformado el clima global mientras sus graves consecuencias todavía no reciben la suficiente atención.

Vivimos en un país enquistado en un modelo energético donde las grandes corporaciones transnacionales se enriquecen con la colonización del territorio para sus negocios energéticos, los impactos que causan son irreversibles y dificultan la calidad de vida de las regiones afectadas.

Para garantizar este flujo de petróleo y gas barato los países ricos necesitan mantener dictaduras en los países productores al mismo tiempo que la actualidad nos demuestra que los pueblos de estos lugares ya no toleran más esta sumisión. Las importaciones de petróleo y gas de países como Libia han apoyado dictaduras y generado ingresos y medios para su militarización.

Todavía hoy no existe consulta ni procesos de participación para los pueblos decidan voluntariamente aceptar o no la implementación de mega-infraestructuras centralizadas de generación y transformación de la energía. Han despedazado este país con un tendido de infraestructuras que no dan más beneficio que el lucro privado de sus promotores, transfiriendo nocividad y pasivos ambientales a las regiones, como las líneas de Muy Alta Tensión. el Tren de Alta Velocidad, las nucleares, centrales térmicas, refinerías, petroquímicas, autopistas y otras.

POR ESTO EXIGIMOS:

Abrir un proceso inédito de participación popular basado en los principios de la democracia directa porque cada municipio decida cual modelo energético quiere apostar: por el centralismo en manos de corporaciones transnacionales o la autonomía local energética.

Recortar inmediatamente las subvenciones y ayudas encubiertas a las corporaciones transnacionales energéticas, las cuales tienen que internalitzar en sus balances financieros los costes a la salud, a las culturas y al medio ambiente que transfieren sus emisiones así como también la gestión de sus residuos.

Replantear el modelo productivo y de consumo por un cambio de la matriz energética basada en ahorro y la generación de energías limpias bajo control comunal. Necesitamos fuentes de energía democtráticas y descentralizadas que puedan ser gestionadas a nivel municipal en procesos de democracia directa. Por un mundo más sostenible y más justo, las energías renovables deben sustituir a corto plazo la energía nuclear y la fosil (carbón-gas-petróleo). Aún así, las energías renovables no pueden ni deberán producir tanta energía como la que estamos consumiendo ahora.

Esto implica un necesario decrecimiento de la capacidad instalada de las infraestructuras energéticas y acabar con los monopolios que la controlan. Aplicar un plan de choque por la reducción del consumo eléctrico y de combustibles, aplicando medidas valientes y no anecdóticas o decorativas.

Acabar con las importaciones de energía, especialmente de petróleo. Reconvertir la red de transportes monopolizada hasta ahora por el fomento del transporte privado en una red eficiente de transporte público accesible, apostando por los transportes de media velocidad y bajo consumo.

Potenciar las economías locales de producción de alimentos ecológicos y las redes de consumo sin intermediarios. Recuperar para uso alimentario el suelo devorado por polígonos industriales contaminantes, la especulación urbanística o la producción de agrocombustibles con el objetivo de promover la soberanía alimentaria.

Y PROPONEMOS:

La paralización inmediata de las líneas de Muy Alta Tensión de Girona y del Pallars.

La no concesión de la Licencia Ambiental de los Pozos de Repsol en aguas profundas del mar mediterráneo.

El desmantelamiento de las térmicas y nucleares.

La retirada del proyecto de estrangular la comarca del Vallès con otra autopist.

El desmantelamiento de la petroquímica de Tarragona y la reconversión del Camp de Tarragona.

Trabajar desde ahora por la puesta en marcha de procesos participativos en nuestros barrios y municipios para generar un movimiento de transición hacia un modelo energético que no esté basado en los combustibles fósiles ni nucleares.

ENTIDADES ADHERIDAS:

Campaña de Afectad@s por Repsol- Repsolmata
Ecologistes en Acció Catalunya
Campanya “No et Mengis el Món”
Recerca i Decreixement
Jóvens de les Terres de l’Ebre
ADENC (Sabadell)
Enginyeria Sense Fronteres Catalunya
Entrepobles
Plataforma “No fem el CIM”
Plataforma Promoció Tramsport Públic (Barcelona)
Plataforma Cel Net (Tarragona)
Marxa Mundial de les Dones
A.V.A Can Ricart

Posted March 13, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized

COMUNICAT PER UNA TRANSFORMACIÓ URGENT DEL MODEL ENERGÈTIC NUCLEAR I FÒSSIL   Leave a comment

COMUNICAT PER UNA TRANSFORMACIÓ URGENT DEL MODEL ENERGÈTIC NUCLEAR I FÒSSIL

Barcelona, 5 de març 2011

ATÈS QUE:
Cada cop és més difícil negar els impactes del declivi mundial de les reserves d’hidrocarburs sobre les economies addictes a aquests combustibles, com la nostra.
Cada cop és més evident que les economies dels països del Nord tenen un nivell de consum i producció massa alt i aquest fet s’expressa clarament en la crisi energètica.
Ja ningú dubta de la responsabilitat de les emissions deliberades de CO2 que han transformat el clima global mentre llurs greus conseqüències encara no reben la suficient atenció.
Vivim en un país enquistat en un model energètic on les grans corporacions de capitals transnacionals s´enriqueixen amb la colonització del territori per als seus negocis energètics, els impactes que causen són irreversibles i dificulten la qualitat de vida de les regions afectades.
Per a garantir aquest flux de petroli i gas barat els països rics necessiten mantenir dictadures als països productors al mateix temps que l’actualitat ens demostra que els pobles d’aquests indrets ja no toleren més aquesta submissió. Les importacions de petroli i gas de països com Líbia han recolzat dictadures i generat ingressos i mitjans per a la seva militarització.
Encara avui no existeix consulta ni processos de participació perquè els pobles i les comarques decideixin voluntàriament acceptar o no la implementació de mega-infraestructures centralitzades de generació i transformació de l’energia.
Han trinxat aquest país amb una estesa d’infraestructures que no donen més benefici que el lucre privat de llurs promotors, transferint nocivitat i passius ambientals a les regions, com la MAT, el TAV, les nuclears, centrals tèrmiques, refineries, petroquímiques, autopistes i d’altres.

PER AIXÒ EXIGIM:Obrir un procés inèdit de participació popular basat en els principis de la democràcia directa perquè cada municipi decideixi per quin model energètic vol apostar: Pel centralisme en mans de corporacions transnacionals o l’autonomia local energètica.
Retallar immediatament les subvencions i ajudes encobertes a les corporacions transnacionals energètiques, les quals haurien d’internalitzar als seus balanços financers els costos a la salut, a les cultures i al medi ambient que transfereixen les seves emissions així com també la gestió dels seus residus.
Replantejar el model productiu i de consum per un canvi de la matriu energètica basada en l’estalvi i la generació d’energies netes sota control comunal. Necessitem fonts d’energia democràtiques i descentralitzades que puguin ser gestionades a nivell municipal en processos de democracia directa. Per a un món més sostenible, més saludable i més just, les energies renovables han de substituir a curt termini l’energia nuclear i la fóssil del carbó i el petroli i, a mig termini, també el gas. Malgrat tot, si les energies renovables han de subministrar energia per cobrir les actuals projeccions de demanda, provocaran també impactes econòmics i ambientals no desitjables, per tant, és també necessària una reducció del consum i de la capacitat de producció en un marc global de decreixement i de desmantellament dels monopolis que controlen i indueixen el consum energètic.
Aplicar un pla de xoc per la reducció del consum elèctric i de combustibles, aplicant mesures valentes i no anecdòtiques o decoratives. Hem d’acabar amb les importacions d’energia, especialment de petroli.
Reconvertir la xarxa de transports monopolitzada fins ara pel foment del transport privat en una xarxa eficient de transport públic accessible, apostant pels transports de mitja velocitat i baix consum, la marxa a peu i la bicicleta.
Potenciar les economies locals de producció d’aliments ecològics i les xarxes de consum sense intermediaris. Recuperar per a ús alimentari el sòl devorat per polígons industrials contaminants, l’especulació urbanística o la producció d’agrocombustibles amb l´objectiu de promoure la sobirania alimentària.

La revisió urgent del Pla de l’Energia de Catalunya amb una plena participació d’agents polítics, administratius, econòmics, socials i ambientals. El Pla ha de definir els escenaris energètics a assolir en un escenari de 30 anys, determinar les fases de reconversió del mix energètic actual al de transició i al final, i incloure les reformes i mesures fiscals per possibilitar-lo.
La definició i priorització de polítiques concretes per la rehabilitació energètica i funcional del parc d’habitatges exitent.
La revisió urgent del planejament territorial i del planejament sectorial d’infraestructures de mobilitat que permetin avançar cap a escenaris de major eficiència i eficàcia energètica i territorial i de major equitat social.
La priorització absoluta de les infraestructures de transport col•lectiu i la gestió integrada de la mobilitat que capgiri la distribució modal actual.
Revisar la fiscalitat sobre el consum energètic de manera que les externalitats ambientals s’integrin en el cost final de l’energia.
La revisió del marc normatiu de la generació d’energia amb els objectius de reduir el potencial productiu en la mesura que s’implantin noves fonts renovables d’energia, d’afavorir la generació descentralitzada, i de restringir la implantació de noves centrals de producció d’energia no renovables.
La paralització immediata de les MATs de Girona i del Pallars.
La no concessió de la Llicència Ambiental dels Pous de Repsol al Mediterrani.
El desmantellament de les tèrmiques i nuclears.
La retirada del projecte d’estrangular el Vallès amb un Quart Cinturó, l’abandonament de la duplicació de la xarxa viària bàsica en el corredor mediterrani i la immediata implantació de l’eurovinyeta. Retirar també els altres projectes d’ampliacions o noves vies ràpides segregades a la resta del territori (per ex. anella de les Gavarres a l’Empordà, la Selva, i el Gironès), que estan inspirats en el mateix model.
Reduïr el transport de mercaderies internacional conseqüencia directa de la deslocalització de les activitats econòmiques, generador primer de la contaminació atmosfèrica (+ 90% del transport es fa per carretera), i potenciador del consumismo a més de la dependència energètica que reprodueix un sistema basat única i exclusivament en la rentabilitat finançera
El desmantellament de la petroquímica de Tarragona i la reconversió del Camp de Tarragona.
Treballar des d’ara per la posada en marxa de processos participatius als nostres barris i municipis per generar un moviment de transició cap a un model energètic que no estigui basat en els combustibles fòssils ni nuclears.

PERSONES ADHERIDES:
Enric Tello Aragay (Catedràtic d’Història Econòmica, UB)
Albert Ferré (Xarxanet)
François Schneider (Recerca i Decreixement)
Antoni Santos (Assamblea estudiants de ciències polítiques de la UAB)
Miriam Planes
Maria Antonia Arnau
Nuria Vidal (Ecologistes en Acció)
Hortensia Fernández

ENTITATS ADHERIDES:
Repsolmata
Ecologistes en Acció Catalunya
Campanya “No et Mengis el Món”
Recerca i Decreixement
Jóvens de les Terres de l’Ebre
ADENC
Enginyeria Sense Fronteres Catalunya
Entrepobles
ADENC
Plataforma “No fem el CIM”
PTP
Plataforma Cel Net
Marxa Mundial de les Dones
A.V.A Can Ricart

Posted March 10, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized

Video Cassolada contra Endesa   Leave a comment

una producció d’ Okupem les ones sobre l’acció de les Jornades Energia i Territori

[blip.tv ?posts_id=4875297&dest=-1]

Posted March 8, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized

Cassolada contra Endesa per accelerar la transició energètica   Leave a comment

Conclouen al carrer una jornada de moviments de defensa del territori

Barcelona, 05/03/2011.- Una cinquantena de manifestants, s’acostaren cassola en mà, a les oficines comercials d’Endesa, situades a Arc de Trionf, per demanar un canvi de model energètic. Esperonats per una pancarta sota el lema ” , els manifestants es concentraren a les portes de la sucursal elèctrica en un acte de conclusió de les jornades Energia i Territori.

Aquest esdeveniment, feia part d’una campanya de visibilització i contacte entre plataformes i grups de defensa del territori de tot Catalunya que es realitzà durant tot el dia al teatre de Rai, al barri de la Ribera. Allí grups com la Coordinadora Antinuclear de Catalunya, la Plataforma de Defensa del Territori de Mequinensa, Repsolmata o la Plataforma Cel Net de Tarragona, enxarxaren esforços per defensar el territori de projectes energètics corporatius, nocius i centralitzats. Un manifest conjunt recollia els anhel d’inicar una transició accelerada cap a un model energètic net, just i no corporatiu.

La concentració sorollosa, també va tenir la presència d’un grup de maputxes residents a Barcelona que aprofitaren l’ocasió per recordar els crims ambientals de la transnacional al Bio-Bio i els plans de construir noves preses a la conca del riu Aysèn, a la Patagonai xilena.

Posted March 8, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized

Cartell jornades   Leave a comment

Cartell energia i territori

Posted February 23, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized

Caminada per les vistes danyades a la muntanya del Garraf: Març 13   Leave a comment

El dia 13 de març (dissabte) organitzem una caminada per veure, sentir i percebre el sabor del creixement econòmic, desenvolupament industrial i molts conflictes ambientals a la muntanya de Garraf. Durant la caminada xerrarem una mica sobre energia i desenvolupament sota el context del decreixement.

El camí ens portarà des del poble de Garraf, al costat de l’autopista i les torres d’electricitat d’alta tensió, cap a les espectaculars mines de pedra i les fàbriques de ciment.

Mes endavant anem a veure altres sorpreses com les restes dels abocadors amagats, antenes, i altres coses interessants.

Comencem a les 11.00 en l’estació de Garraf (a mitja hora de Barcelona. Tren: estació de França, Passeig de gràcia, o Sants).

Començarem amb una caminada molt lenta i tranquil·la de 2 hores seguint la costa, cap a Barcelona, després tornarem a Garraf, prendrem un cafè, i seguirem amb una altra caminada molt tranquil·la de 2-3 hores en l’altra direcció.

Para mes informació pot contactar: network (@) degrowth (.) net


Posted February 23, 2011 by energiaiterritori in Uncategorized