DADO QUE:

Cada vez es más difícil negar los impactos del declive mundial de las reservas de hidrocarburos sobre las economías adictos a estos combustibles, como la nuestra.

Cada vez es más evidente que las economías de los países del Norte tienen un nivel de consumo y producción demasiada alto y este hecho se expresa claramente en la crisis energética.

Ya nadie duda de la responsabilidad de las emisiones deliberadas de CO2 que han transformado el clima global mientras sus graves consecuencias todavía no reciben la suficiente atención.

Vivimos en un país enquistado en un modelo energético donde las grandes corporaciones transnacionales se enriquecen con la colonización del territorio para sus negocios energéticos, los impactos que causan son irreversibles y dificultan la calidad de vida de las regiones afectadas.

Para garantizar este flujo de petróleo y gas barato los países ricos necesitan mantener dictaduras en los países productores al mismo tiempo que la actualidad nos demuestra que los pueblos de estos lugares ya no toleran más esta sumisión. Las importaciones de petróleo y gas de países como Libia han apoyado dictaduras y generado ingresos y medios para su militarización.

Todavía hoy no existe consulta ni procesos de participación para los pueblos decidan voluntariamente aceptar o no la implementación de mega-infraestructuras centralizadas de generación y transformación de la energía. Han despedazado este país con un tendido de infraestructuras que no dan más beneficio que el lucro privado de sus promotores, transfiriendo nocividad y pasivos ambientales a las regiones, como las líneas de Muy Alta Tensión. el Tren de Alta Velocidad, las nucleares, centrales térmicas, refinerías, petroquímicas, autopistas y otras.

POR ESTO EXIGIMOS:

Abrir un proceso inédito de participación popular basado en los principios de la democracia directa porque cada municipio decida cual modelo energético quiere apostar: por el centralismo en manos de corporaciones transnacionales o la autonomía local energética.

Recortar inmediatamente las subvenciones y ayudas encubiertas a las corporaciones transnacionales energéticas, las cuales tienen que internalitzar en sus balances financieros los costes a la salud, a las culturas y al medio ambiente que transfieren sus emisiones así como también la gestión de sus residuos.

Replantear el modelo productivo y de consumo por un cambio de la matriz energética basada en ahorro y la generación de energías limpias bajo control comunal. Necesitamos fuentes de energía democtráticas y descentralizadas que puedan ser gestionadas a nivel municipal en procesos de democracia directa. Por un mundo más sostenible y más justo, las energías renovables deben sustituir a corto plazo la energía nuclear y la fosil (carbón-gas-petróleo). Aún así, las energías renovables no pueden ni deberán producir tanta energía como la que estamos consumiendo ahora.

Esto implica un necesario decrecimiento de la capacidad instalada de las infraestructuras energéticas y acabar con los monopolios que la controlan. Aplicar un plan de choque por la reducción del consumo eléctrico y de combustibles, aplicando medidas valientes y no anecdóticas o decorativas.

Acabar con las importaciones de energía, especialmente de petróleo. Reconvertir la red de transportes monopolizada hasta ahora por el fomento del transporte privado en una red eficiente de transporte público accesible, apostando por los transportes de media velocidad y bajo consumo.

Potenciar las economías locales de producción de alimentos ecológicos y las redes de consumo sin intermediarios. Recuperar para uso alimentario el suelo devorado por polígonos industriales contaminantes, la especulación urbanística o la producción de agrocombustibles con el objetivo de promover la soberanía alimentaria.

Y PROPONEMOS:

La paralización inmediata de las líneas de Muy Alta Tensión de Girona y del Pallars.

La no concesión de la Licencia Ambiental de los Pozos de Repsol en aguas profundas del mar mediterráneo.

El desmantelamiento de las térmicas y nucleares.

La retirada del proyecto de estrangular la comarca del Vallès con otra autopist.

El desmantelamiento de la petroquímica de Tarragona y la reconversión del Camp de Tarragona.

Trabajar desde ahora por la puesta en marcha de procesos participativos en nuestros barrios y municipios para generar un movimiento de transición hacia un modelo energético que no esté basado en los combustibles fósiles ni nucleares.

ENTIDADES ADHERIDAS:

Campaña de Afectad@s por Repsol- Repsolmata
Ecologistes en Acció Catalunya
Campanya “No et Mengis el Món”
Recerca i Decreixement
Jóvens de les Terres de l’Ebre
ADENC (Sabadell)
Enginyeria Sense Fronteres Catalunya
Entrepobles
Plataforma “No fem el CIM”
Plataforma Promoció Tramsport Públic (Barcelona)
Plataforma Cel Net (Tarragona)
Marxa Mundial de les Dones
A.V.A Can Ricart

COMUNICAT PER UNA TRANSFORMACIÓ URGENT DEL MODEL ENERGÈTIC NUCLEAR I FÒSSIL

Barcelona, 5 de març 2011

ATÈS QUE:
Cada cop és més difícil negar els impactes del declivi mundial de les reserves d’hidrocarburs sobre les economies addictes a aquests combustibles, com la nostra.
Cada cop és més evident que les economies dels països del Nord tenen un nivell de consum i producció massa alt i aquest fet s’expressa clarament en la crisi energètica.
Ja ningú dubta de la responsabilitat de les emissions deliberades de CO2 que han transformat el clima global mentre llurs greus conseqüències encara no reben la suficient atenció.
Vivim en un país enquistat en un model energètic on les grans corporacions de capitals transnacionals s´enriqueixen amb la colonització del territori per als seus negocis energètics, els impactes que causen són irreversibles i dificulten la qualitat de vida de les regions afectades.
Per a garantir aquest flux de petroli i gas barat els països rics necessiten mantenir dictadures als països productors al mateix temps que l’actualitat ens demostra que els pobles d’aquests indrets ja no toleren més aquesta submissió. Les importacions de petroli i gas de països com Líbia han recolzat dictadures i generat ingressos i mitjans per a la seva militarització.
Encara avui no existeix consulta ni processos de participació perquè els pobles i les comarques decideixin voluntàriament acceptar o no la implementació de mega-infraestructures centralitzades de generació i transformació de l’energia.
Han trinxat aquest país amb una estesa d’infraestructures que no donen més benefici que el lucre privat de llurs promotors, transferint nocivitat i passius ambientals a les regions, com la MAT, el TAV, les nuclears, centrals tèrmiques, refineries, petroquímiques, autopistes i d’altres.

PER AIXÒ EXIGIM:Obrir un procés inèdit de participació popular basat en els principis de la democràcia directa perquè cada municipi decideixi per quin model energètic vol apostar: Pel centralisme en mans de corporacions transnacionals o l’autonomia local energètica.
Retallar immediatament les subvencions i ajudes encobertes a les corporacions transnacionals energètiques, les quals haurien d’internalitzar als seus balanços financers els costos a la salut, a les cultures i al medi ambient que transfereixen les seves emissions així com també la gestió dels seus residus.
Replantejar el model productiu i de consum per un canvi de la matriu energètica basada en l’estalvi i la generació d’energies netes sota control comunal. Necessitem fonts d’energia democràtiques i descentralitzades que puguin ser gestionades a nivell municipal en processos de democracia directa. Per a un món més sostenible, més saludable i més just, les energies renovables han de substituir a curt termini l’energia nuclear i la fóssil del carbó i el petroli i, a mig termini, també el gas. Malgrat tot, si les energies renovables han de subministrar energia per cobrir les actuals projeccions de demanda, provocaran també impactes econòmics i ambientals no desitjables, per tant, és també necessària una reducció del consum i de la capacitat de producció en un marc global de decreixement i de desmantellament dels monopolis que controlen i indueixen el consum energètic.
Aplicar un pla de xoc per la reducció del consum elèctric i de combustibles, aplicant mesures valentes i no anecdòtiques o decoratives. Hem d’acabar amb les importacions d’energia, especialment de petroli.
Reconvertir la xarxa de transports monopolitzada fins ara pel foment del transport privat en una xarxa eficient de transport públic accessible, apostant pels transports de mitja velocitat i baix consum, la marxa a peu i la bicicleta.
Potenciar les economies locals de producció d’aliments ecològics i les xarxes de consum sense intermediaris. Recuperar per a ús alimentari el sòl devorat per polígons industrials contaminants, l’especulació urbanística o la producció d’agrocombustibles amb l´objectiu de promoure la sobirania alimentària.

La revisió urgent del Pla de l’Energia de Catalunya amb una plena participació d’agents polítics, administratius, econòmics, socials i ambientals. El Pla ha de definir els escenaris energètics a assolir en un escenari de 30 anys, determinar les fases de reconversió del mix energètic actual al de transició i al final, i incloure les reformes i mesures fiscals per possibilitar-lo.
La definició i priorització de polítiques concretes per la rehabilitació energètica i funcional del parc d’habitatges exitent.
La revisió urgent del planejament territorial i del planejament sectorial d’infraestructures de mobilitat que permetin avançar cap a escenaris de major eficiència i eficàcia energètica i territorial i de major equitat social.
La priorització absoluta de les infraestructures de transport col•lectiu i la gestió integrada de la mobilitat que capgiri la distribució modal actual.
Revisar la fiscalitat sobre el consum energètic de manera que les externalitats ambientals s’integrin en el cost final de l’energia.
La revisió del marc normatiu de la generació d’energia amb els objectius de reduir el potencial productiu en la mesura que s’implantin noves fonts renovables d’energia, d’afavorir la generació descentralitzada, i de restringir la implantació de noves centrals de producció d’energia no renovables.
La paralització immediata de les MATs de Girona i del Pallars.
La no concessió de la Llicència Ambiental dels Pous de Repsol al Mediterrani.
El desmantellament de les tèrmiques i nuclears.
La retirada del projecte d’estrangular el Vallès amb un Quart Cinturó, l’abandonament de la duplicació de la xarxa viària bàsica en el corredor mediterrani i la immediata implantació de l’eurovinyeta. Retirar també els altres projectes d’ampliacions o noves vies ràpides segregades a la resta del territori (per ex. anella de les Gavarres a l’Empordà, la Selva, i el Gironès), que estan inspirats en el mateix model.
Reduïr el transport de mercaderies internacional conseqüencia directa de la deslocalització de les activitats econòmiques, generador primer de la contaminació atmosfèrica (+ 90% del transport es fa per carretera), i potenciador del consumismo a més de la dependència energètica que reprodueix un sistema basat única i exclusivament en la rentabilitat finançera
El desmantellament de la petroquímica de Tarragona i la reconversió del Camp de Tarragona.
Treballar des d’ara per la posada en marxa de processos participatius als nostres barris i municipis per generar un moviment de transició cap a un model energètic que no estigui basat en els combustibles fòssils ni nuclears.

PERSONES ADHERIDES:
Enric Tello Aragay (Catedràtic d’Història Econòmica, UB)
Albert Ferré (Xarxanet)
François Schneider (Recerca i Decreixement)
Antoni Santos (Assamblea estudiants de ciències polítiques de la UAB)
Miriam Planes
Maria Antonia Arnau
Nuria Vidal (Ecologistes en Acció)
Hortensia Fernández

ENTITATS ADHERIDES:
Repsolmata
Ecologistes en Acció Catalunya
Campanya “No et Mengis el Món”
Recerca i Decreixement
Jóvens de les Terres de l’Ebre
ADENC
Enginyeria Sense Fronteres Catalunya
Entrepobles
ADENC
Plataforma “No fem el CIM”
PTP
Plataforma Cel Net
Marxa Mundial de les Dones
A.V.A Can Ricart

una producció d’ Okupem les ones sobre l’acció de les Jornades Energia i Territori

Conclouen al carrer una jornada de moviments de defensa del territori

Barcelona, 05/03/2011.- Una cinquantena de manifestants, s’acostaren cassola en mà, a les oficines comercials d’Endesa, situades a Arc de Trionf, per demanar un canvi de model energètic. Esperonats per una pancarta sota el lema ” , els manifestants es concentraren a les portes de la sucursal elèctrica en un acte de conclusió de les jornades Energia i Territori.

Aquest esdeveniment, feia part d’una campanya de visibilització i contacte entre plataformes i grups de defensa del territori de tot Catalunya que es realitzà durant tot el dia al teatre de Rai, al barri de la Ribera. Allí grups com la Coordinadora Antinuclear de Catalunya, la Plataforma de Defensa del Territori de Mequinensa, Repsolmata o la Plataforma Cel Net de Tarragona, enxarxaren esforços per defensar el territori de projectes energètics corporatius, nocius i centralitzats. Un manifest conjunt recollia els anhel d’inicar una transició accelerada cap a un model energètic net, just i no corporatiu.

La concentració sorollosa, també va tenir la presència d’un grup de maputxes residents a Barcelona que aprofitaren l’ocasió per recordar els crims ambientals de la transnacional al Bio-Bio i els plans de construir noves preses a la conca del riu Aysèn, a la Patagonai xilena.