Resistències a un model energètic que devora el territori

Un resum de les Jornades Territori i Energia
(Barcelona, 5 de març 2011)per Energia i Territori
https://energiaiterritori.wordpress.com

La jornada l´obriren tres conferències introductòries sobre les conseqüències econòmiques i ambientals d´aquest model corporatiu addicte als combustibles fòssils i nuclears.
Enric Tello, de la Universitat de Barcelona i Ecologistes en Acció, presentà els comportaments sinèrgics entre els fluxos d´energia i el funcionament ecològic dels paisatges culturals. Entenent el paissatge com una matriu on es produeix el metabolisme socio-ecològic, argumentà que a Catalunya, malgrat la superfície forestal ha crescut amb l´abandonament rural, la pèrdua de mosaics agroforestals dificulta la conservació de la biodiversitat. A més, l´estesa d´una xarxa de transport que urbanitza el paisatge i esquartera el territori, impedeix la conservació de les espècies per l´efecte barrera que produeixen les vies de comunicació. “ La responsabilitat no és exclusiva de les grans conurbacions”- enfatitzà – “ també ho és de les comarques que pugnen per la construcció de més carreteres”.

Marcel Coderch , de la UPC i col.laborador del portal crisis energètica, assegurà que, malgrat l´ocultament institucional, la transició energètica ja ha començat. De fet, l´Agència Internacional de l´Energia ja va situar l´any passat el peak oil, o zènit de la producció mundial de petroli, l´any 2006.
Davant de la conseqüent reducció de disponibilitat energpetica, els lobbies nuclears contra-ataquen amb tàctiques de dubtosa credibilitat. Més enllà de que aquesta indústria perpetra una inqüestionable injustícia ambiental i intergeneracional, Coderch, recalcà el sotrac tècnic que atravessa l´energia nuclear avui: les centrals s´han de jubilar i els residus no saben on posar-los.
Per això, l´ imminent postergament de la data de caducitat d´aquestes centrals hauria de tenir responsables civils i penals d´aquesta decisió. Si no són els gobernants, hauràn de ser els directius del Consejo de Seguridad Nacional. En cas contrari, la societat s´exposaria a la coneguda pràctica de tirar la pedra i amagar la mà. En comptes de pedres, tones d´urani radioactiu.

Jordi Ortega, de la Universidad Carlos III i Ecologistes en Acció, repassà – gràfica en mà – les dades de la manipulació del model inflaccionista de preus i les paradoxes d´un mercat elèctric liberal.litzat en la teoria, monopolitzat a la pràctica per les corporacions energètiques que es lucren de subvencions estatals milionàries mentre castiguen als consumidors de llurs polítiques insostenibles.

La jornada es dividí en tres blocs d´exposició de grups de defensa del territori que resisteixen o han resistit a la imposició de mega-infraestructures tant poc acceptades per la població local com molt utilitàries pel lucre privat dels promotors.

BLOC TRANSPORTS
Al bloc de transports, membres de la Campanya contra el Quart Cinturó exposaren arguments d´una campanya, que té 20 anys de vida i 270 entitats adherides, per evitar que municipis com Vilafranca del Penedès, Sant Celoni, Viladecavalls, Terrassa,Sabadell, Granollers,Cardedeu i Llinars del Vallès entre d´altres quedin estrangulats per una autovia.

En aquests anys la Campanya Contra el Quart Cinturó ha presentat arguments que haurien de permetre avançar en la definició d’un nou model de mobilitat i d’un model territorial que faci possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans del Vallès.
Les comarques del Baix Llobregat, el Penedès i el Vallès han patit les conseqüències d’un planejament territorial amb visió barcelonina, que ha provocat que es menystingués el fort impacte i la gran pèrdua de qualitat que suposaria la construcció del Quart Cinturó.
Aquestes comarques mantenen, encara avui, un notable patrimoni cultural i natural que és el principal llegat per a les generacions futures. Qualsevol actuació ha de tenir en compte els
impactes induïts futurs que potencia. La transformació que comportaria el Quart Cinturó degradaria irreversiblement i faria totalment insostenibles unes comarques que encara conserven uns valors ecològics i paisatgístics molt importants.

Hi ha deficiència d´infraestructures? Sí però de transport públic,
La Campanya Contra El Quart Cinturó defensa la conservació dels espais agrícoles i naturals, mantenint-ne la connectivitat tot formant una xarxa i proposen la creació d´un Parc Agrícola del Vallès. En lloc de la dispersió urbana actual, aposta per sistemes urbans compactes i complexos, amb un ús racional del sòl i una xarxa secundària de carreteres millorades on es prioritzi el transport públic.

La Plataforma de Promoció del Transprot Públic , representava com a un dels seus col.lectius fundadors, a la Plataforma Diagonal per Tothom. La PTP defensà la recuperació del tramvia com un transport públic veritablement alternatiu al cotxe. Des del primer tren de Barcelona a Mataró (1848), passant pel primer tramvia de sang, amb cavalls (1872), Barcelona visqué un segle de glòria per aquest transport. Als anys cinquanta, Barcelona era la tercera ciutat tramviària del món. Però la invasió del cotxe privat als carrers de la ciutat, i la conseqüent congestió que provocaven a les línies del tramvia, posaren aquest transport en crisi. L´any 1971 es tanca el darrer circuit de tranvia i no serà fins al 2003 i 2004 que s´inauguren els Trambaix i Trambesòs, amb uns trajectes encara avui desconectats del sistemes de transport públic, deixant al centre de Barcelona sense tranvia per capricis de la infrapolítica municipal.
Segons la PTP, el tramvia és un mitjà ideal per descongestionar la ciutat de cotxes i restringir el seu espai. A diferència del metro, un sistema de transport car de construir i mantenir – 100 milions d´euros de dèficit anual – el tranvia és 10 vegades més barat i alliberaria l´espai públic de la privatització “de facto” que fan els cotxes amb els carrers de Barcelona.

BLOC ELÈCTRIQUES

Joves de la comarca de la Terra Alta van criticar la massificació eòlica com un procès d´industrialitzar les muntanyes per a benefici de les corporacions energètiques. Davant la colonització del paisatge, els pobles afectats s´han coordinat en l´àmbit locat per oposar-se a aquest procès. Avui, polígons industrials amb siluetes de pales giratòries han florit per les carenes de les Terres de l´Ebre, el sud de Tarragona i Lleida. Aquestes regions concentren el 60% de les centrals eòliques de Catalunya. Es repeteixen els cànons centralistes de transferir a les comarques despoblades la funció de produir kilowats que no consumiran. Caldrà doncs, l´estesa de cablejat i torres d´alta tensió per a conduir l´electricitat a ciutats llunyanes.
Una trampa legal facilita la massificació eòlica: es redacten petits projectes de generació – per sota de 50 megawatts – per evitar tràmits estatals. Després s´ajunten varis projectes per conformar autèntics polígons eòlics, els que avui pentinen el paisatge meridional de Catalunya. En nom de l´interès general de la població, s´expropia als pagesos les seves terres per a què empreses transnacionals es lucrin abocant més Kilowatts al mercat. Amb quatre o cinc anys amortitzen la inversió.
D´alternativa proposen la microgeneració descentralitzada amb panells fotovoltaics seguint l´exemple alemany, on el 90% de la potència instal.lada està sobre teulades i sòls urbans. Gràcies a una valenta legislació, la majoria d´aquestes iniciatives reposa en mans de la gent, que han format cooperatives locals de generació elèctrica. En canvi a l´Estat Espanyol, el 98% dels panells d´energia fotovoltaica estàn sobre la superfície terrestre, urbanitzant el sòl agrícola i restant-li el valor ecològic o productiu.

El veterà Centre d´Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) criticà la incineració de residus com una presumida forma de valoritzar-los. De fet hi ha un pesat lobby, la Associació Catalana per la Valorització Energètica dels Residus Sòlids Urbans (ACEVERSU), que promou la incineració a les instàncies polítiques per a que les institucions apostin per aquesta contaminant forma de gesitonar la brossa urbana. Però el consens científic sobre els perills a la salut de la incineració són inqüestionables. Per al CEPA, s´han de posar en marxa polítiques serioses de reducció dels residus urbans complementades amb un reciclatge rigurós de tota la brossa. Davant els arguments dels defensors de la incineració, que jugen amb xifres porcentuals de la proporció que alguns països suposadament més ecològics incineren, el CEPA argumenta que són els països que més generen residus els que més incineren. Per tant, calen polítiques de reducció de socarrel i no esperar que les empreses constructores, que han punxat venent pisos, busquin ara negoci en generar kilowatts cremant plàstic i paper.

La Coordinadora Anticementiri nuclear de Catalunya (CANC) , es fundà l´any 2006 mesos després que ENRESA aprovés la creació d´un cementiri de residus nuclears. Aquesta infrestructura, de grans dimensions (100 x 70 m.) emmagatzemaria tots els combustibles usats per totes les centrals nuclears que funcionen a l´estat. 7.000 tones de residus radioactius d´alta intensitat amb activitat radioactiva per als propers 250.000 anys. Els esforços d´aquesta plataforma es centren no només a rebutjar l´emplaçament a Catalunya, sinó l´existència d´aquest projecte i la continuitat de l´energia nuclear.
Existeixen alternatives energètiques que faciliten un canvi de model. L´ajornament de la caducitat de les centrals, respòn a motius estrictament econòmics: un cop amortitzats – amb diners públics i taxes als consumidors – les despeses de construcció, les centrals nuclears suposen , per a les companyies elèctriques, una màquina de fer diners.

BLOC HIDROCARBURS
La nocivitat de les externalitats de la indústria petroliera, fou esbossada pel col.lectiu Repsolmata amb un repàs dels accidents i fuites que ha patit les costes tarragonines durant la darrera dècada. Els vessaments d´hidrocarburs al mar són la regla i no pas l´excepció en un context de transit continu de vaixells petroliers que descarreguen el cru i renten els dipòsits a alta mar. Repsol-YPF és una corporació que es beneficia especialment d´un escenari d´impunitat i servilisme de les autoritats públiques cooptades. Tot i que vàries denúncies civils i penals planen sobre la companyia pels darrers episodis de contaminació, aquesta s´espolsa responsabilitats recolzada per una administració submissa i una justícia lenta i poc valenta.

Greenpeace, presentà els plans d´aquesta companyia d´explotar petroli en aigües profundes amb els nous camps Lubina i Montonazo. Amb una columna d´aigua de 666 i 736 metres respectivament, l´estimada producció de menys de 4.000 barrils per dia durant només 7 anys, arrisquen molt per massa poc, si tenim en compte que a l´estat Espanyol es consumeixen 5 milions de barrils diaris.
L´organització ecologista aposta per la Declaratòria d´Impacte Ambiental negativa per a aquests pous i iniciar una revolució energètica del transport, combinant reduccions de la demanda energètica, eficiència i transport públic massiu.

La Plataforma Cel Net, formada per joves de pobles afectats per la petroquímica de Tarragona, denunciaren el silenci informatiu sobre la contaminació atmosfèrica. Silenci que s´està començant a trencar a partir de la publicació d´un informe de la Universitat Politècnica de Catalunya sobre els compostos químics detectats a l´aire en els habituals episodis de males olors al Camp de Tarragona.

La Plataforma Salvem lo Territori exposà el conflicte de la central tèrmica de Mequinensa. Ubicada a la frontera d´Aragó i Catalunya, en una zona despoblada, la central aprofitaria el lignit, carbó molt contaminant, d´una mina propera per produir electricitat per al mercat elèctric. La particularitat fluvial del riu Ebre en aquesta zona, coneguda com aiguabarreig, alberga una zona humida d´alt valor ecològic per l´altíssima presència d´aus migratòries. A part, el vent dominant arrossegaria la ploma de contaminació cap al Delta de l´Ebre.

Recordant les lluites d´un passat proper, un membre de la Platafora de Defensa del Territori de la Ribera d´Ebre, repassà les tàctiques de coerció de la llibertat d´expressió a Mòra d´Ebre quan fa una dècada es volia imposar l´emplaçament d´una planta de cicle combinat de la transnacional ENRON.

BLOC ALTERNATIVES
La cooperativa Som Energia, nascuda l’any 2010 a Girona, va presentar-se com una alternativa pràctica per accelerar la transició cap a un nou model energètic. Els seus objectius són generar una demanda d´energia renovable, promoure l´acceptació de l´energia renovable i recolzar un moviment social que recolzi aquesta transició. La cooperativa, es dedica a generar i comercialitzar energia solar i eòlica a petita escala. També el grup gironí IAEDEN presentà un projecte d´implantació de plans micro-eòlics.
El grup Recerca i Decreixement va presentar el marc teòric d´una opció que treballa per decréixer els nivells de producció i consum a través d´un canvi de societat que aspira la sostenibilitat i la qualitat de vida a partir de la simplicitat voluntària i la transformació de les institucions i l´activitat productiva.

ESTRATÈGIES
Diferents intervencions apuntaren alguns temes no tractats a les jornades com les infraestructures de transport de passatgers i mercaderies (port, aerorport, CIMs), o els problemes que enfronten els diferents grups que lluiten per la defensa del territori. S´expressà un sentiment comú d´enxarxar-se per a seguir alimentant de coneixement les diferents lluites i poder practicar el suport mutu entre les diferents organitzacions. També s´apuntà la possibilitat de redactar un Pla Energètic Alternatiu de Catalunya. S´ha creat una llista de correus per seguir en contacte i al blog de les jornades s´aniràn penjant informacions que els grups enviin.

ACCIÓ
La jornada acabà amb una cassolada a les oficines comercials d´Endesa amb lectura del manifest i la sinèrgia del grup maputxe Peuma Trawun, que van denunciar el colonialisme d´aquesta companyia a la Patagona xilena.